Adéu, adiós, goodby, tschüs!

Ja hem arribat a la última entrada d'aquest projecte. Espero que us hagin interessat les meves reflexions i gràcies per haver dedicat una mica de temps a llegir-lo. M'ha agradat descobrir com ha estat el vostre aprenentatge i poder comparar-lo amb el meu. Aprofitant que he trobat aquest vídeo de quan feia un any, hem despedeixo així com havia començat: mostrant-vos com era de petita.

Adéu, adiós, goodby, tschüs!

9. Ensenyar i aprendre en línia

Amb la forta presència de les noves tecnologies penso que és molt difícil aprendre sense tenir contacte amb Internet. De fet, el sistema que usen els nostres professors, el Moodle, és un entorn d’aprenentatge virtual (EVA). És beneficiós per als alumnes perquè ens permet tenir accés a materials i, també, assabentar-nos del que s’ha fet a classe si no hem pogut assistir-hi. En algunes assignatures, hem participat en fòrums o xats a través dels quals és creava una certa comunicació. Tanmateix, l’accés a Internet ens a portat cap a un aprenentatge virtual més individualitzat i autònom. 

Així, parlem de l’entorn d’aprenentatge (EPA), un plantejament pedagògic en el qual l’usuari controla què i com aprèn. Penso que aquesta filosofia és molt positiva per a l’aprenentatge de llengües perquè ens permet buscar informació del que realment ens interessa. Igualment, facilita la interacció i compartiment de coneixement amb altres persones. Així, podríem dir que la majoria dels estudiants treballem i aprenem a la Xarxa i amb la Xarxa.

En el meu cas, el meu EPA referent a llengües engloba tots els diccionaris, fòrums i corpus que consulto quan tinc dubtes lingüístics; tant de català i castellà, com d’anglès i alemany. Els fòrums els uso normalment per saber el significat o traducció d’una expressió en anglès o alemany. Igualment, consulto pàgines com la BBC o die deutsche Welle per aprendre anglès i alemany. A més, miro pel·lícules i series en versió original a través d’Internet. 

Les noves tecnologies i xarxes socials ens han ajudat a poder mantenir el contacte a distància. D’aquesta manera, puc parlar amb amics d’altres països per l’Skype, Facebook, correu electrònic, etc. Igualment, les xarxes socials són molt útils per descobrir altres pàgines web d’interès i compartir-les amb altres companys. Per exemple, mitjançant el grup de Llengües Aplicades intercanviem molta informació relacionada amb les llengües. Amb la quantitat d’informació i recursos que es troben a Internet necessitaria moltes més entrades per descriure el meu EPA, però aquests elements són els més important.

Personalment, no he aprés mai un idioma únicament en línia però sí que l’aprenentatge de les meves llengües és tan presencial com virtual. Penso que és interessantíssim explotar els recursos que ens ofereix la Xarxa i trobo que els docents els haurien d’aprofitar més alhora d’ensenyar.   

8. Sobre l'avaluació

La veritat és que mai m’havia plantejat quines maneres diferents d’avaluar hi ha. Tampoc coneixia els termes d’avaluació normativa, ipsativa i criterial. Per informar-me he llegit “Una propuesta PEL de evaluación criterial para la educación secundaria” de Cristina Escobar. 

Després d’haver-hi reflexionat, m’he adonat que gairebé tota l’avaluació que he tingut ha estat normativa. És a dir, els resultats que obtens són quantitatius i la qualificació que et proporciona el professor indica una posició respecte a la resta de companys de la classe. 

Així, la majoria de proves d’avaluació que he experimentat han estat exàmens i tests d’elecció múltiple. Penso que la nota numèrica que t’aporten aquestes tipus de proves no serveixen a l’estudiant per saber detalladament els aspectes que fa bé i els que no té ben interioritzats. Per això, el meu aprenentatge de llengües no ha estat gaire formatiu en aquest aspecte.

Com diu Cristina Escobar, és més formativa una avaluació ipsativa que es centra en el progrés de l’alumne. L’autora explica que aquesta metodologia s’utilitza sobretot abans de secundària per informar als pares i al mateix estudiant sobre la seva evolució. Tanmateix, a partir de llavors predomina l’avaluació normativa, ja que requereix menys esforç per part dels professors. M’ha agradat llegir els comentaris dels professors que he tingut quan era petita i penso que en el sistema educatiu actual fa falta una part més individualitzada. Per exemple, a través de tutories, més comunicació entre professor i alumne, i feedback més específic que permeti aprendre i formar l’estudiant.  

Tal i com he explicat a les altres entrades, en algunes classes d’alemany de la universitat i a l’escola d’idiomes he experimentat una avaluació criterial i continuada. Personalment, considero que per als alumnes és molt més beneficiosa i els facilita la millora en el seu aprenentatge i, també, poder treballar amb més autonomia.

7. Altres mètodes d'ensenyament

Bon dia!

Com heu pogut veure, la idea principal del meu bloc és que en l’ensenyament de llengües estrangeres cal practicar més la producció i comprensió orals. Us he explicat que el meu aprenentatge ha estat molt tradicional i bàsicament estudiàvem la gramàtica i estructura de la llengua.   

D’aquesta manera, per conèixer altres mètodes he buscat per Internet exemples de classes en les quals s’usen tècniques més innovadores i dinàmiques. Per exemple, he trobat aquesta classe d’anglès en la qual el professor ensenya a partir de l’escenificació de situacions:

 

Cliqueu aquí per veure el vídeo.

En realitat, aquest sistema també implica memorització i repetició d’un diàleg que ha proposat el professor. Tanmateix, penso que aprendre d’aquesta manera és positiu perquè els alumnes participen activament, treballen les habilitats orals, i s’ensenya a usar estructures útils per a la vida real (demanar informació sobre restaurants, adreces, etc.). Tot i així, segur que hi ha exemples millors d’aquest mètode que fomentin també la creativitat i capacitat d’improvisació dels alumnes.

     El següent exemple usa el mètode Total Physical Response que combina la comprensió oral amb l’activitat física. Així, els alumnes també participen de manera activa i han d’anar assimilant el que la professora diu. Considero que aquesta activitat també és adequada, però en aquest cas concret només per nens petits amb un nivell bàsic, ja que potser els adolescents o adults es sentirien una mica incòmodes. 

Heu experimentat algun d’aquests mètodes?

6. El meu programa o currículum.

Aquesta setmana ens toca parlar sobre el currículum que hem tingut, és a dir, de l’estructura de tot un curs. Aquesta planificació no depèn només del professor, sinó que ha estat acordada per la Conselleria d’Educació i després cada departament dels centres fa la seva adaptació. Tot i així, el professor hi influeix molt ja que decideix les activitats i el recursos que s’han d’emprar per veure el temari determinat.

Per una banda, recordo que els cursos d’anglès que he tingut han estat força similars. Ens centràvem molt en la gramàtica i el vocabulari i cada any el temari s’anava ampliant una mica. He entrat a la pàgina del centre on vaig fer l’ESO i aquesta és la programació de 1r d’ESO d’anglès:

Així, veiem que és un currículum gramatical ja que l’objectiu del curs és que els alumnes aprenguin la gramàtica de la llengua i escriguin correctament. A més, també he fullejat els índex dels llibres de text que vaig tenir i majoritàriament el nom de les unitats correspon a temes diversos (el menjar, l’esport etc.). Per tant, també podríem dir que aquesta estructura és la d’un currículum situacional pel fet de fer referència als contextos d’ús. 

Per altra banda, els índex dels llibres de text d’alemany estan organitzats diferent. Posen més èmfasi en la part comunicativa i penso que segueixen més un currículum nocional-funcional. En els llibres hi ha exercicis en els quals has d’aprendre a presentar-te, demanar indicacions, descriure la teva família, etc. Tanmateix, també donen molta importància a la gramàtica, vocabulari, comprensió oral etc. També he trobat alguns llibres d’anglès que segueixen aquesta estructura: 

Tot i que els llibres de text promoguin l’habilitat comunicativa, com ja he comentat, la majoria d’exercicis que fèiem eren d’escriure. Estaven enfocats a aprendre la gramàtica, sintaxi i vocabulari de la llengua. Desgraciadament gairebé no treballàvem ni la comprensió ni la producció orals.